top of page

6.7. Autoconsciència, consciència moral i llibertat

 

 

 

Descobrir-nos com a individus i subjectes tindrà, a més de tot el que hem comentat, importants conseqüències morals i  ens portarà irremissiblement a plantejar-nos el problema de la llibertat. Ser subjecte és, com hem explicat, ser actor. El subjecte que som actua sobre el món i la realitat i a més actua conscientment. És a dir, el subjecte és el resultat d'assumir una consciència individual autònoma. Els nostres actes són voluntaris i això significa que neixen d'una “voluntat”. El jo pensant, la consciència individual governa l'acció a través de la voluntat. Per tant, actuam de forma conscient i voluntària. Quan algú fa una barbaritat o comet una imprudència temerària, deim que és un “inconscient”. El que volem dir, és que no mesura el resultat i les conseqüències de la seva acció, però sabem que no és cert que sigui un inconscient en el sentit literal del terme perquè una persona inconscient no pot en sentit estricte actuar. Els únics actes dels que no som conscients quan estem desperts són els actes reflexos o involuntaris. En canvi, qualsevol acció no reflexa és fruit d'una decisió de la nostra voluntat. Per això deim que la consciència és intencional i  dirigeix i focalitza l'acció. El resultat del descobriment de la consciència i la voluntat com a reguladores de l'acció és la responsabilitat. L'ésser humà es descobreix a sí mateix no ja només com a independent d'una voluntat superior, sinó com a l'única criatura totalment lliure en el sentit estricte del terme. Els únics éssers amb voluntat pròpia. Efectivament, els animals no són lliures, ja que entre la seva conducta i el seu instint no pot mediar la seva voluntat. Un animal no pot comportar-se de forma diferent a com ho fa, perquè entre qualsevol estímul extern i la seva conducta no pot interposar cap intencionalitat. En canvi, l'ésser humà sí. Nosaltres som capaços, gràcies a la nostra capacitat de pensament simbòlic i abstracte, d'anticipar les conseqüències de la nostra acció o de pensar en accions alternatives. La meva voluntat respon a una consciència i sempre que ordena actuar d'una manera determinada, sé que podria haver actuat d'una altra o, al menys, no haver actuat.  L'autoconsciència dona lloc a la consciència moral. Això ens converteix en éssers lliures i en éssers constitutivament morals

 

Som per tant lliures i ho hem d'assumir, ja sigui com una càrrega pesada com fan els existencialistes o com un do incomparable com fan els il·lustrats i els romàntics. La llibertat forma part del jo conscient. No podem acceptar el jo i la individualitat sense acceptar la càrrega de llibertat i responsabilitat que una voluntat autònoma comporta. Si som lliures del tot o no és una discussió eterna entre postures enfrontades que no podrem arribar a  conciliar mai: el determinisme versus l'indeterminisme. Enmig, la possibilitat d'afirmació o negació del  lliure albir. Els deterministes parteixen de la base de que tot, absolutament tot està determinat per una causa prèvia i que per tant la llibertat no existeix. Qualsevol fet present i futur és la conseqüència d'uns fets passats anteriors que actuen com a causa. Per tal de posar un exemple,  podríem recuperar la distinció que vàrem fer en el tema anterior entre les dues formes evolutives de l'ésser humà com a espècie, (evolució biològica i evolució cultural). Si col·lectivament som el resultat d'una doble evolució, individualment sembla que també: cada individu té un component genètic propi que marca el seu temperament, el seu aspecte físic, les seves reaccions nervioses i altres factors que la ciència encara està mirant de delimitar. Però per altra banda, les creences, sistemes de valors, formes de pensament, hàbits i costums d'un individu no són trets heretats genèticament, sinó tramesos social i culturalment.. Per això hi ha un interessant debat sobre quin dels dos aspectes és més rellevant per a la formació de la personalitat individual. Els deterministes biològics són aquells que consideren que estem condicionats d'una forma absoluta pels nostres gens. Per a ells, la nostra disposició i herència genètica determinarien totalment el nostre comportament i la nostra individuació i tots els nostres actes dependrien exclusivament de la nostra càrrega genètica i de la biologia.  És a dir que  per a un determinista biològic no podríem ser diferents a com som, ho duim escrit a l'adn i els gens. En canvi, els deterministes culturals,  incideixen en el context social en el que creix i s'educa un individu per explicar els seus trets diferencials. Per a ells, la base genètica no és definitiva i són en canvi el context social i l'educació els que ens marquen. Entre deterministes culturals i biològics existeix una polèmica difícil de reconduir, perquè els dos sectors esgrimeixen arguments de pes que corroboren les seves tesis. Una posició integradora a mig camí entre les dues sembla ser més encertada: hi ha una evident càrrega genètica que condiciona biològicament el temperament i la personalitat de cada individu, però després l'entorn i l'educació afecten i modifiquen aquesta càrrega inicial amb un fort component cultural. A més del determinisme biològic i del cultural,  n'hi ha  molts d'altres: hi ha un determinisme lògic, un determinisme social, un determinisme teològic...

 

La qüestió és que el determinisme en qualsevol de les seves variants aplicat al comportament humà no ens porta necessàriament  a l'anul·lació del lliure albirni és excusa per no asumir plenament el compromís d'enfrontar-nos cara a cara amb la nostra pròpia llibertat. Segons un determinista biològic radical, un psicòpata no seria responsable moral dels seus crims, ( sí seria culpable d'haver-los comés), perquè la seva disposició genètica el porta irremissiblement a actuar de la manera que ho fa. Segons els deterministes teològics radicals els nostres actes no són responsabilitat nostra perquè som instruments en mans de la voluntat de Déu. Segons un determinista social radical un “choni poligonero” no pot evitar parlar i comportar-se com un macarra perquè l'entorn social en que s'ha educat el determina absolutament. Afortunadament, el sentit comú ens  allunya convenientment del determinisme radical en qualsevol de les seves variants i ens apropa a postures conciliadores.   L'alternativa oposada al determinisme és l'indeterminisme. L'acceptació radical  tant de l'un com de l'altre ens portarien a les teories incompatibles entre determinisme i lliure albir. Evidentment és possible negar qualsevol tipus de determinació en virtut d'una absoluta llibertat, però sembla una imprudència temerària afirmar que no hi ha res que ens condicioni. Ara bé, no hi ha res il·lògic o imprudent en acceptar que tot i que el determinisme sigui evident, hi ha sempre un espai per al lliure albir en un món determinat. És a dir, el meu jo està determinat socialment, biològicament, culturalment.... però segueix tenint un marge de decisió que és individual i on s'ajustaria el lliure albir com a possibilitat d'elecció personal dins d'un conjunt limitat de possibilitats. Hobbes és un bon exemple d'aquest compatibilisme entre determinisme i lliure albir i la manera d'entendre  aquesta possibilitat passa per delimitar allò que deim llibertat. Per a Hobbes un acte seria lliure si i només si el subjecte ha actuat d'acord amb el seu desig i la seva voluntat i existia al menys una possibilitat d'actuar d'una altra manera en cas d'haver-ho volgut. Si acceptam aquesta definició de llibertat, cal acceptar també que en un món determinat i sotmès a la causalitat, hi ha un ample marge per a l'acció lliure de la voluntat, del lliure albir. 

 

Ara només pretenia donar unes pinzellades per tal de passar al següents temes en que parlarem d'ètica i de política. I és que en un món d'homes lliures que es saben individus autònoms, com s'ha d'organitzar la societat per tal que la vida en comú no comporti la renúncia a la individualitat i a la llibertat personal?  Concretament, com han de fer  els individus lliures membres d'una societat lliure per a legitimar i possibilitar l'exercici del poder? Com pot el jo diluir-se en el nosaltres sense deixr de ser un jo? 

bottom of page