Vuelve pronto
Una vez que se publiquen entradas, las verás aquí.
Un sistema educatiu del segle XIX
Tenim un sistema educatiu dissenyat el segle XVIII, però els nostres alumnes viuen en el segle XXI. Els professors, alguns i amb sort, sobrevivim en el XX. La cosa és que seguim embrutant-nos les mans amb polsim de guix que escupen rovellades pissarres verdes mentre els nostres alumnes contemplen en estat catatònic com desfilam hora rere hora per davant seu amb les nostres dèries que, majorment, ningú ha mirat de demanar-los si els interessen. Òbviament, no els interessen. Un alumne de 4rt d’ESO que no hagi repetit cap curs, porta assegut a una cadira mirant un professor o professora parlar de qualsevol cosa i anotant paraules a una pissarra unes 8000 hores de la seva vida. Massa hores per a mantenir l’interès en una desfilada. El cul quadrat i la ment en blanc. Ni ens escolten, ni ens entenen. Nosaltres ens queixam de la seva falta d’actitud i venen a salvar-nos esquadres de psicòlegs armats amb estadístiques que diagnostiquen trastorns de dèficits d’atenció amb una facilitat i lleugeresa preocupants. Els professors, encantats amb el diagnòstic; així res no és culpa nostra ni de la nostra metodologia. Els pares, encantats amb el diagnòstic; així res no és culpa del seu fill que, pobret, té un problema. Els alumnes, no paren atenció al diagnòstic, no els interessa (com que tenen un dèficit). El psicòlegs, encantats amb el diagnòstic i encantats d’haver-se conegut.
No sé si estau d’acord, però més que un dèficit d’atenció, tenim (tots) un dèficit d’imaginació. Sir Ken Robinson ens acusa des de fa ja uns quants d’anys de matar la creativitat dels nostres alumnes. No sé si té raó, (que la té), i potser l’acusació d’homicidi és exagerada i quan ens arribaren la seva creativitat ja restava malferida i agonitzant però, si no d’assassinat, sí ens podrien acusar d’omissió d’auxili. Potser no hem matat la seva creativitat i simplement l’hem deixada morir. En qualsevol cas, no és per estar orgullosos.
Vos deix un vídeo amb un extracte d’una interessant conferència de Sir Ken Robinson sobre el tema. Sir Robinson reclama la necessitat urgent de canviar els paradigmes que sustenten tot el nostre sistema educatiu. Esper que vos faci pensar.